Coordinadora a Suïssa de la Consulta sobre la Independència de Catalunya

diumenge, 1 de novembre de 2009

Decidir

El referèndum no deixa de ser la democràcia portada al seu màxim nivell, la democràcia directa, més enllà d’un sistema de representació ciutadana segrestada per un sistema tancat de partits i cada vegada més en qüestió. Quina por fa la democràcia directa? L’aversió que molts poden sentir pel referèndum rau en el desafiament als aparells dels partits sobre un mapa electoral que no deixa de ser un mapa de repartiment de poder i al fet de posar el ciutadà lliure en el punt central d’aquest exercici de poder. Com més propera al ciutadà és la democràcia més lliure esdevé aquest i més representat s’acaba sentint perquè al cap i a la fi es representa a sí mateix, el control partidari desapareix i amb ell la corretja de transmissió dels interessos del govern de torn o en el cas que ens ocupa de l’Estat de torn.

Un referèndum d’autodeterminació no és res més que una consulta en la que el ciutadà decideix quin vol que sigui el destí i el futur de la seva nació. I a qui espanta això, a qui espanta aquest exercici de democràcia? Potser als qui voldrien que res canviés, que tot seguís igual per seguir gaudint de privilegis i prebendes extraordinàries; als que no volen que se’ls desmunti un sistema de domini i per tant de benefici d’uns pobles sobre uns altres, o a aquells que per qüestions emocionals no suportarien veure un mapa amputat. Sigui quina sigui la raó cap d’elles és més poderosa que la de la pròpia determinació de l’individu en l’elecció del seu futur.

Un referèndum no és res més que un exercici de democràcia, un crit de llibertat per definir un nou marc de relacions o simplement per romandre en el mateix, i tot això ho decidirem nosaltres perquè avui, a l’Europa del segle XXI, només ho podem decidir nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada